Gran Torino, Eastwood y Hornby

A pesar de les insistents recomanacions d'amics de criteri més que solvent encara no havia vist Gran Torino. Anatema, heregia… Espai en blanc per a que em diguen vostés més que a un gos:






L'última reprimenda de Diafebus, el dissabte nit, em va fer efecte i el mateix dumenge vaig subsanar tan incoherent carència. Puix sí. Obra mestra. Eastwood creix a mida que envellix, contra natura i contra tota llògica humana. Si m'ho permeten, em pareix la seua millor película, que és dir molt. I ahir, enchisat encara per l'efecte de GT, vaig tornar a vore La jungla humana (1968), una peça espectacular dirigida per Don Siegel en el més dur i autèntic Eastwood-actor.

Per cert, no em privaré de comentar-los que hui, després de dinar, encara en ganes de més, m'he papat els extres de GT dedicats al coche del 72 que dona nom al film. I… ¡estan poc flipats els americans en els coches! Quin abisme entre l'inteligència i la mestria de la película i els comentaris de molts dels que participen en la película!

En breu els parlaré d'una atra obra mestra, monumental, immensa… Em queden 50 pàgines per a acabar la novela i Tot per una chicona, de Nick Hornby, em té completament fascinat. Ya forma part de les noveles imprescindibles de la meua vida, un selecte club en el que no hi haurà més de 20 títuls d'entre els vora 1.000 llibres que duc al llom. Altament recomanable l'última entrega de l'autor d'Alta fidelitat i Febra en les grades.

Els deixe en esta joyeta dels Sonics, dedicada a la nostra Comtessa d'Angeville, que ya chafa terres valencianes.



Nota: En l'sms que vaig enviar a Diafebus després de vore GT, vaig cometre un lapsus previsible: Bar Torino, obra mestra… del bon cagar.