L'aigua està freda…

L'aigua ya està freda com per a banyar-se. Definitivament freda, diguen lo que diguen Invisible o la Comtessa. I això sí que significa que aplega la primavera d'hivern als dies i els llançols al llit i que se'n van a l'armari els pantalonets curts i el moreno tropical.

I sempre em queda la sensació de no haver nadat ni bussejat, ni caminat descalç tot lo que hauria volgut. Sempre és trista la despedida de la mar fins a la primavera d'estiu que veu. Ve el temps del dia curt i la nit llarga, de l'hivernació sense els braços que s'havien fet quotidians, d'ensomiar una atra llarga temporada en que l'any que ve, per abril, serà l'any definitiu…

L'any definitiu de tindre el barco, la brúixola, el vent i el temps per a solcar el Mediterrani sancer. El barco sense retorn…


Barco de Callagher (Paul Newman) en Absència de malíccia, de Sydney Pollack (1981).