Aixina que «La muerte de Bunny Munro» de Nick Cave "no està mal", ¿eh? Ai, Comtessa, Comtessa… És vosté tremendament compulsiva en quasi tot. Mira que li he dit voltes que necessita una inyecció urgent de tai chí per a paladejar les coses. Coneixent com conec el seu exquisit gust estètic i lliterari i la seua sensibilitat, estic més que convençut de que va llegir este llibre de forma "massa" ràpida. Quasi que m'atreviria a obligar-la a que se la tornara a llegir… en calma.
Perque «La muerte de Bunny Munro» és una novela monumental… i no obstant, com li diguí a Diafebus, segurament no apta per a tots els públics. M'explique: si no conseguixes sentir una fonda tendrea des de les primeres pàgines pels dos protagonistes, Bunny i Bunny Jr. és difícil entrar i disfrutar de cada llínia.
I eixa tendrea és… bufff… difícil d'engolir, perque el tipo és un desgraciat i un filldeputa extrem.
No els desvele més. Els deixe en l'adjectiu: monumental. Una obra que no estarà en l'alta de la lliteratura mestra, pero dificílment oblidaré mai ni al pare ni al fill de 9 anys. Per cert, esta relació paterno-filial té més paralelisme dels que a primera vista pareix en una atra novela monumental, «La carretera» de Cormac McCarthy. I curiosament me la recomanà la mateixa persona.
A ballar. Els deixe en una de les millors cançons de Jim Morrison.
3 commenti:
Forlati vosté pegue-li una llegideta a Y el asno vio al ángel i després me conta. Potser no vaig connectar tant amb Bunny Munro per un problema d'identificació, no tant per motius de gènere (que un poc sí, li dic només la frase que encapçalava l'entrevista a Cave que apareixia ahir a El Dominical: "Bunny Munro es un caso extremo. Pero quería que cualquier hombre pudiera reconcerse en él. Hay un componente de la psique masculina que es monstruoso.") sinó com generacionals. D'ací uns anys li dic de nou.
Ja veu, Sr. Forlati, escriu vosté de literatura i la gent només entra al drap per al·lusions. Mire que li ho tinc dit, si vol atraure lectors i moure'ls al sà debat d'idees, farà millor parlant de parrussos o de futbol. O de les dos coses alhora.
I.
De parrussos, prego.
Per cert, parlant del temeta: un llibre amb eixa portada té que estar bé segur.
Posta un commento